dijous, 19 d’abril del 2007

EXPERIÈNCIES DE L'AULA

  • El títol d’aquesta experiència és diu “Fem soroll!Invenció i creació de sons amb mitjans casolans”.
    L’activitat va dedicada a l’etapa d’infantil, de 3 a 5 anys.

    Els objectius que es proposa l’activitat són els següents:
    · Escoltar diferents tipus de sons i identificar-los.
    · Associar sons amb objectes quotidians.
    · Associar sons amb imatges.
    · Produir efectes sonors.

    El material que utilitzen és:

    -Imatges de xiquets i xiquetes amb diferents expressions de la cara que expresen sentiments o estats d’ànim: plorar, cridar, riure, badallar, mocar-se, esternudar...
    -Cinta amb la gravació dels sons corresponents a les imatges.
    -Magnetòfon. El cos propi: mans, peus, veu ...
    -Material de l’aula que sigui força conegut per als alumnes: llapis, fulls de distintes textures, peces de fusta, goma d’esborrar, guix, paperera, porta de la classe...

    L’activitat tracta de reproduir sons mitjançant el propi cos o amb material de la vida quotidiana, a l’aula.
    Comença amb una cinta on els xiquets van escoltant i van dient que és el que els pareix que escoltar.
    Després la mestra o el mestre ensenya les imatges i els xiquets el que hauran de fer és fer el so del que eixa imatge representa. Tot seguit es reparteixen les imatges als xiquets i es torna a posar la cinta. Quan sone l’objecte que un xiquet té, aquest ha d’alçar-se.
    A continuació el que fan els xiquets és aprendre a fer sons amb la propia veu (expresar sentiments, dir un secret...), amb les mans i els peus (picar-les de diferent manera, picar a terra de diferent manera, correr...).


Una altra activitat que proposa és que els xiquets tanquen els ulls i les mestres fan soroll amb distints objectes que es troben en l’aula, llavors ells ho hauran d’endevinar.

A més de proposar l’activitat per a fer-la a classe, també ens expliquen que els podem als xiquets que escolten sorolls en altres llocs.


I per últim ens dóna unes suggerències d’activitats que podem fer, com per exemple gravar els sorolls dels objectes de l’aula que hem fet servir per a una altra sessió.

Pense que aquesta és una activitat molt senzilla i que tot el món alguna vegada hem fet, com a alumnes o com a monitores. Per experiencia propia sé que als xiquets els agrada i que estan molt tranquils mentre es realitza.





Una altra activitat que he elegit és: “ Les diapositives: explicar un conte”.

L’edat a la que va dirigida és de 3 a 5 anys, i el material que fan servir és el següent:
-Projector de diapositives, pantalla per a diapositives, contes populars en diapositives.
-A més d’aquest material ens presenten material que hi ha al mercat:

-Fantasia infantil. Audiovisuals Claret.
-Contes populars. Ed. Casals.
-Material elaborat pel mateix mestre.

L’activitat consisteix en explicar un conte, però diguem que d’una manera especial: amb un mitjà audiovisual, el qual no és molt utilitzat pels xiquets.

Els seus objectius són:
· Descobrir l'existència de diversos mitjans i començar a intuir-ne les diferències.
· Classificar aquests mitjans segons utilitzin imatges, sons, imatges i sons.
· Observar i descriure els elements que apareixen en una imatge fixa.

Com que els xiquets no estan acostumbrats a que els conten els contes per un mitjà audiovisual, els autors de l’activitat ens proposen que els expliquem abans què és el que anem a fer.
Els explicarem com funciona el projector, ensenyar que la imatge no està darrere de la pantalla...


  • Una vegada aclarits tots aquestos punts, els expliquem els conte que anem a contar-los. Els autors de l’activitat ens aclareixen que aquestos contes solen portar una cinta amb el conte gravat, però ens recomenen que és millor contar-lo nosaltres ja que les cintes no permenten fer comentaris de les imatges ni observacions, tant per part dels alumnes com de la mestra.
    Destaquen però un aspecte positiu de les cintes. Diuen que es bo que els xiquets escolten veus que no siga la de la mestra, doncs açò farà que estiguen més atents, ja que per a ells el canvi de veu pot suposar una dificultat a l’hora de comprendre.

    .
    En acabar el conte el que proposen és fer comentaris sobre la grandària de les imatges, comparar-les amb les d’un llibre o les del monitor de televisió, tornar a posar les imatges i que conten els xiquets el conte...

    Aquesta activitat m’ha cridat l’atenció perquè no he pensat mai en contar un conte d’aquesta manera. A més ara estic fent l’assignatura de literatura infantil i aquesta possibilitat de contar contes mitjançant un projector no l’hem plantejada. Tractaré d’informar-me més, trobar contes en alguna pàgina…, si trobe alguna cosa ho compartiré amb vosaltres.

    .
    “Fem magia” és el nom de la darrera activitat, i va adreçada a xiquets de 5 i 6 anys.
    Per a realitzar-la el material que necessitem és:
    -Càmera.
    -Trespeus.
    -Monitor de televisió.

    Primer que res ens fan una presentació de l’activitat. I estic totalment d’acord amb el que diuen: “El poder que les imatges en moviment, molt especialment les televisives, exerceixen sobre els infants és evident, i provoquen confusió entre la realitat i la seva representació icònica.”
    El tracta d’aconseguir l’activitat és fer veure als xiquets que la televisió no és màgia i que ells poden intervindre. En l’activitat els xiquets treballaran com a actors i actrius i faran el truc de aparèixer i desaparèixer.

    Tot seguit ens fa la presentació de l’activitat i ens proposa unes maneres de com començar l’activitat:
    -Col·locar la càmera damunt del trespeus.
    -Fer un senyal on anirà la càmera i on aniran els actors.
    -Preguntar si volen fer màgia, començar una conversa que parle de la màgia, si han vist màgia alguna vegada, si algú sap fer-ne, i per últim entrem en el tema preguntant si saben fer màgia amb el video.
    -Ix un xiquet que es col·loca on està la senyal de l’actor i el gravem. Després li diem que ja pot eixir de l’escena i posem pausa.
    -Quan ja no estiga tornem a gravar.
    -Demanem que es torne a posar i el tornem a gravar. Podem fer-ho amb tota la classe.
    -Quan arriba el moment de veure què és el que hem gravat, veiem com els xiquets apareixen i desapareixen.
    -Que ens expliquen què és el que ha passat.

    Els autors de l’activitat aclareixen que la seva finalitat no és que els xiquets expliquen què és el que han aprés, sinó que vegen que ells també poden fer trucs.
    Per últim proposa que podem fer el mateix però en objectes.

    És una activitat divertida per als xiquets i diferent pel que pense que pot ser molt atractiva per a realitzar.