Hola. Ja està, el curs ja ha acabat.
Tot el que veieu ací baix és el que he pogut fer.
Espere escriure més coses este estiu, quan no estiga amb la "coseta" que veieu en la foto (o igual ella també em diu cosetes de profit que ens interessen, podem aprendre tant d'ells).
Bé, ara ja sé què és un bloc i com que ja sé com funciona més o menys vaig a exprimir-lo el més que puga.
SORT PER ALS EXAMENS
dijous, 31 de maig del 2007
dissabte, 12 de maig del 2007
CONTES WEB PER A INFANTIL
Aquestes són les web que jo he trobat i que m'han agradat:
- www.totcontes.com En aquesta pàgina podem trobar contes clàssics, de lectors, en vers, isop, articles, biografies d'autors, pots enviar contes...
- www.bibgirona.net/salt/contes/xarxa/xarxa.htm Ací el que trobarem són contes de diferents temàtiques i també un espai per escriure'n.
- www.contesamida.com En aquesta pàgina uns artístes et fan contes a mida.
- http://pacomova.eresmas.net Ací el que trobareu serà més de 600 contes i un espai on també es poden enviar. també hi ha audiocontes, teatres infantils, embarbussaments, cançons...
dijous, 10 de maig del 2007
COMPARTIR
Hola.
Estic fent una assignatura de literatura infantil. És una assignatura que m'agrada molt, però a classe només veiem contes dels de tota la vida. Açò em va fer plantejar-me algunes coses.
Supose que el dia de demà quan sigam mestres els haurem d'ensenyar aquestos contes, però que passa amb els recursos que tenim de NTIC? És a dir, els haurem de mostrar contes fets amb altres materials. Però també es plantejava que açò suposaria molt temps per a les mestres: buscar material, fer-lo al power point, transparències...
Dic tot açò perquè pense en açò que va dir Jordi (professor de NTIC) l'altre dia a classe. Pensem que açò porta molt de temps fer-ho, però perquè no pensem que ho podran utilitzar companyes que vinguen darrere de nosaltres? Ja no sols pensar en companys que ho puguen utilitzar, si no també amb els alumnes que ho puguen gaudir.
Estem acostumats a fer les coses i guardar-les, que ningú més ho veja!!!
M'agradaria que comentareu alguna coseta sobre açò que dic.
Estic fent una assignatura de literatura infantil. És una assignatura que m'agrada molt, però a classe només veiem contes dels de tota la vida. Açò em va fer plantejar-me algunes coses.
Supose que el dia de demà quan sigam mestres els haurem d'ensenyar aquestos contes, però que passa amb els recursos que tenim de NTIC? És a dir, els haurem de mostrar contes fets amb altres materials. Però també es plantejava que açò suposaria molt temps per a les mestres: buscar material, fer-lo al power point, transparències...
Dic tot açò perquè pense en açò que va dir Jordi (professor de NTIC) l'altre dia a classe. Pensem que açò porta molt de temps fer-ho, però perquè no pensem que ho podran utilitzar companyes que vinguen darrere de nosaltres? Ja no sols pensar en companys que ho puguen utilitzar, si no també amb els alumnes que ho puguen gaudir.
Estem acostumats a fer les coses i guardar-les, que ningú més ho veja!!!
M'agradaria que comentareu alguna coseta sobre açò que dic.
divendres, 4 de maig del 2007
El capítol 5 del llibre “Les TIC l'educació Infantil” de Jordi Cases i M.Roser Torrescasana, és titula “Programari i recursos didàctics”.
En aquest capítol primer que res ens parla dels advantatges que tenen dos dels programes d'escriptura actuals: Word i OpenOfffice. I també de dos programes de dibuix, com són el KidPix i Paint, i de dos programes més que ens serviran per a fer presentacions, el Power Point i OpenOffice Impress.
D'un altre programa que ens parla és del Clic i del Jclic. Amb aquest programa, desenvolupat pel Departament de la Generalitat de Catalunya, entre altres coses es pot repassar, practicar, aprendre...Podem trobar moltes activitats de diferents àrees, i per aquest motiu hem de dedicar temps a l'elecció de l'actvitat i saber quines són les més adequades per al nostre objectiu.
L'últim programa al que fa referència és al de so, molt adequat per a enregistrar veus a classe. Dos dels que ens recomana són Audacity i CoolEdit.
En aquest capítol ens dóna uns sèrie d'adreces com pot ser edu365, educalia, xtec.cat, aulainfantil.com, zoobarcelona.com, didacticolite.com, ..., i molts més, on podem trobar recursos per a les diferents àrees.
Però cal fer un ús educatiu de tots aquestos recursos per tal que les TIC estiguen integrades a l'aula.
OPINIÓ PERSONAL SOBRE EL CAPÍTOL
Personalment pense que aquest és un capítol prou interessant.
És un capítol que et presenta els programes que es poden treballar a l'aula, però m¡agrada perquè només els presenta i et fa ganes de si no coneixes algun d'ells buscar informació, per això està molt bé que et deixe les adreces de les pàgines web.
Alguns programes ja són coneguts per nosaltres, com és el cas de Jclic. Destacaria quan informa que com que hi ha moltes activitats, cal fixar-se i dedicar temps per escollir una. Tot i això pense que estaria bé que a més digués que en el programa de Jclic author, pots fer les teves activitats. En la meua opinió aquest és millor que utilitzar les que ja estan fetes, ja que, tot i continuar sent activiats tancades, les pots adreçar més als steus alumnes.
El capítol 6 es titula “Experiències TIC a l'educació infantil”.
Com el seu nom indica ens pressenten diferents experiències d'aula en educació infantil.
No vaig a resumir les experiències una per una, sols diré el que totes juntes m'han fet sentir.
D'un conte, d'un dibuix, d'una recerca,..., qualsevol cosa és bona per a treballar amb les TIC.
Sempre he pensat que treballar amb xiquets les TIC seria molt complicat i que amb una ratio normalment de 20-25 xiquets per mestra, poca cosa es podia fer.
Ara el que pense és que part dels xiquets trobem una gran força de voluntat i moltes ganes per a fer les coses, ja siga per què les TIC són novetat o perquè ja ho coneixen, però ells sempre estan dispostos. Però i els docents, també tenen les mateixes ganes?, estan dispostos a aprendre coses sobre les TIC i treballar amb elles? En la meua opinió, NO. He arribat a la conclusió de que a la gent gran ens cosat aprendre coses sobre les TIC perquè és nou, ens fa por fer-ho mal...
Per això pense que aquest capítol és molt bó per a les futures docents que no creien en les TIC, com és el meu cas. Però que a més seria molt bo per aquells docents, ja acomodats amb la seva plaça fixa, que no renoven la seva metodologia, per a que veren quantes coses es poden fer amb les TIC, i que tan sols han de dedicar un poc del seu temps per aprendre i després gaudir-ho amb els seus alumnes.
No puc relacionar cap dels dos capítols amb experiència de les pràctiques perquè no van utilitzar les TIC en cap moment
En aquest capítol primer que res ens parla dels advantatges que tenen dos dels programes d'escriptura actuals: Word i OpenOfffice. I també de dos programes de dibuix, com són el KidPix i Paint, i de dos programes més que ens serviran per a fer presentacions, el Power Point i OpenOffice Impress.
D'un altre programa que ens parla és del Clic i del Jclic. Amb aquest programa, desenvolupat pel Departament de la Generalitat de Catalunya, entre altres coses es pot repassar, practicar, aprendre...Podem trobar moltes activitats de diferents àrees, i per aquest motiu hem de dedicar temps a l'elecció de l'actvitat i saber quines són les més adequades per al nostre objectiu.
L'últim programa al que fa referència és al de so, molt adequat per a enregistrar veus a classe. Dos dels que ens recomana són Audacity i CoolEdit.
En aquest capítol ens dóna uns sèrie d'adreces com pot ser edu365, educalia, xtec.cat, aulainfantil.com, zoobarcelona.com, didacticolite.com, ..., i molts més, on podem trobar recursos per a les diferents àrees.
Però cal fer un ús educatiu de tots aquestos recursos per tal que les TIC estiguen integrades a l'aula.
OPINIÓ PERSONAL SOBRE EL CAPÍTOL
Personalment pense que aquest és un capítol prou interessant.
És un capítol que et presenta els programes que es poden treballar a l'aula, però m¡agrada perquè només els presenta i et fa ganes de si no coneixes algun d'ells buscar informació, per això està molt bé que et deixe les adreces de les pàgines web.
Alguns programes ja són coneguts per nosaltres, com és el cas de Jclic. Destacaria quan informa que com que hi ha moltes activitats, cal fixar-se i dedicar temps per escollir una. Tot i això pense que estaria bé que a més digués que en el programa de Jclic author, pots fer les teves activitats. En la meua opinió aquest és millor que utilitzar les que ja estan fetes, ja que, tot i continuar sent activiats tancades, les pots adreçar més als steus alumnes.
El capítol 6 es titula “Experiències TIC a l'educació infantil”.
Com el seu nom indica ens pressenten diferents experiències d'aula en educació infantil.
No vaig a resumir les experiències una per una, sols diré el que totes juntes m'han fet sentir.
D'un conte, d'un dibuix, d'una recerca,..., qualsevol cosa és bona per a treballar amb les TIC.
Sempre he pensat que treballar amb xiquets les TIC seria molt complicat i que amb una ratio normalment de 20-25 xiquets per mestra, poca cosa es podia fer.
Ara el que pense és que part dels xiquets trobem una gran força de voluntat i moltes ganes per a fer les coses, ja siga per què les TIC són novetat o perquè ja ho coneixen, però ells sempre estan dispostos. Però i els docents, també tenen les mateixes ganes?, estan dispostos a aprendre coses sobre les TIC i treballar amb elles? En la meua opinió, NO. He arribat a la conclusió de que a la gent gran ens cosat aprendre coses sobre les TIC perquè és nou, ens fa por fer-ho mal...
Per això pense que aquest capítol és molt bó per a les futures docents que no creien en les TIC, com és el meu cas. Però que a més seria molt bo per aquells docents, ja acomodats amb la seva plaça fixa, que no renoven la seva metodologia, per a que veren quantes coses es poden fer amb les TIC, i que tan sols han de dedicar un poc del seu temps per aprendre i després gaudir-ho amb els seus alumnes.
No puc relacionar cap dels dos capítols amb experiència de les pràctiques perquè no van utilitzar les TIC en cap moment
dijous, 19 d’abril del 2007
EXPERIÈNCIES DE L'AULA
- El títol d’aquesta experiència és diu “Fem soroll!Invenció i creació de sons amb mitjans casolans”.
L’activitat va dedicada a l’etapa d’infantil, de 3 a 5 anys.
Els objectius que es proposa l’activitat són els següents:
· Escoltar diferents tipus de sons i identificar-los.
· Associar sons amb objectes quotidians.
· Associar sons amb imatges.
· Produir efectes sonors.
El material que utilitzen és:
-Imatges de xiquets i xiquetes amb diferents expressions de la cara que expresen sentiments o estats d’ànim: plorar, cridar, riure, badallar, mocar-se, esternudar...
-Cinta amb la gravació dels sons corresponents a les imatges.
-Magnetòfon. El cos propi: mans, peus, veu ...
-Material de l’aula que sigui força conegut per als alumnes: llapis, fulls de distintes textures, peces de fusta, goma d’esborrar, guix, paperera, porta de la classe...
L’activitat tracta de reproduir sons mitjançant el propi cos o amb material de la vida quotidiana, a l’aula.
Comença amb una cinta on els xiquets van escoltant i van dient que és el que els pareix que escoltar.
Després la mestra o el mestre ensenya les imatges i els xiquets el que hauran de fer és fer el so del que eixa imatge representa. Tot seguit es reparteixen les imatges als xiquets i es torna a posar la cinta. Quan sone l’objecte que un xiquet té, aquest ha d’alçar-se.
A continuació el que fan els xiquets és aprendre a fer sons amb la propia veu (expresar sentiments, dir un secret...), amb les mans i els peus (picar-les de diferent manera, picar a terra de diferent manera, correr...).
Una altra activitat que proposa és que els xiquets tanquen els ulls i les mestres fan soroll amb distints objectes que es troben en l’aula, llavors ells ho hauran d’endevinar.
A més de proposar l’activitat per a fer-la a classe, també ens expliquen que els podem als xiquets que escolten sorolls en altres llocs.
I per últim ens dóna unes suggerències d’activitats que podem fer, com per exemple gravar els sorolls dels objectes de l’aula que hem fet servir per a una altra sessió.
Pense que aquesta és una activitat molt senzilla i que tot el món alguna vegada hem fet, com a alumnes o com a monitores. Per experiencia propia sé que als xiquets els agrada i que estan molt tranquils mentre es realitza.
Una altra activitat que he elegit és: “ Les diapositives: explicar un conte”.
L’edat a la que va dirigida és de 3 a 5 anys, i el material que fan servir és el següent:
-Projector de diapositives, pantalla per a diapositives, contes populars en diapositives.
-A més d’aquest material ens presenten material que hi ha al mercat:
-Fantasia infantil. Audiovisuals Claret.
-Contes populars. Ed. Casals.
-Material elaborat pel mateix mestre.
L’activitat consisteix en explicar un conte, però diguem que d’una manera especial: amb un mitjà audiovisual, el qual no és molt utilitzat pels xiquets.
Els seus objectius són:
· Descobrir l'existència de diversos mitjans i començar a intuir-ne les diferències.
· Classificar aquests mitjans segons utilitzin imatges, sons, imatges i sons.
· Observar i descriure els elements que apareixen en una imatge fixa.
Com que els xiquets no estan acostumbrats a que els conten els contes per un mitjà audiovisual, els autors de l’activitat ens proposen que els expliquem abans què és el que anem a fer.
Els explicarem com funciona el projector, ensenyar que la imatge no està darrere de la pantalla...
Una vegada aclarits tots aquestos punts, els expliquem els conte que anem a contar-los. Els autors de l’activitat ens aclareixen que aquestos contes solen portar una cinta amb el conte gravat, però ens recomenen que és millor contar-lo nosaltres ja que les cintes no permenten fer comentaris de les imatges ni observacions, tant per part dels alumnes com de la mestra.
Destaquen però un aspecte positiu de les cintes. Diuen que es bo que els xiquets escolten veus que no siga la de la mestra, doncs açò farà que estiguen més atents, ja que per a ells el canvi de veu pot suposar una dificultat a l’hora de comprendre.
.
En acabar el conte el que proposen és fer comentaris sobre la grandària de les imatges, comparar-les amb les d’un llibre o les del monitor de televisió, tornar a posar les imatges i que conten els xiquets el conte...
Aquesta activitat m’ha cridat l’atenció perquè no he pensat mai en contar un conte d’aquesta manera. A més ara estic fent l’assignatura de literatura infantil i aquesta possibilitat de contar contes mitjançant un projector no l’hem plantejada. Tractaré d’informar-me més, trobar contes en alguna pàgina…, si trobe alguna cosa ho compartiré amb vosaltres.
.
“Fem magia” és el nom de la darrera activitat, i va adreçada a xiquets de 5 i 6 anys.
Per a realitzar-la el material que necessitem és:
-Càmera.
-Trespeus.
-Monitor de televisió.
Primer que res ens fan una presentació de l’activitat. I estic totalment d’acord amb el que diuen: “El poder que les imatges en moviment, molt especialment les televisives, exerceixen sobre els infants és evident, i provoquen confusió entre la realitat i la seva representació icònica.”
El tracta d’aconseguir l’activitat és fer veure als xiquets que la televisió no és màgia i que ells poden intervindre. En l’activitat els xiquets treballaran com a actors i actrius i faran el truc de aparèixer i desaparèixer.
Tot seguit ens fa la presentació de l’activitat i ens proposa unes maneres de com començar l’activitat:
-Col·locar la càmera damunt del trespeus.
-Fer un senyal on anirà la càmera i on aniran els actors.
-Preguntar si volen fer màgia, començar una conversa que parle de la màgia, si han vist màgia alguna vegada, si algú sap fer-ne, i per últim entrem en el tema preguntant si saben fer màgia amb el video.
-Ix un xiquet que es col·loca on està la senyal de l’actor i el gravem. Després li diem que ja pot eixir de l’escena i posem pausa.
-Quan ja no estiga tornem a gravar.
-Demanem que es torne a posar i el tornem a gravar. Podem fer-ho amb tota la classe.
-Quan arriba el moment de veure què és el que hem gravat, veiem com els xiquets apareixen i desapareixen.
-Que ens expliquen què és el que ha passat.
Els autors de l’activitat aclareixen que la seva finalitat no és que els xiquets expliquen què és el que han aprés, sinó que vegen que ells també poden fer trucs.
Per últim proposa que podem fer el mateix però en objectes.
És una activitat divertida per als xiquets i diferent pel que pense que pot ser molt atractiva per a realitzar.
IDEES PRINCIPALS
RESUM DELS CAPÍTOLS 1 I 2 DEL LLIBRE “Les TIC a l’educació infantil” I DEL DOCUMENT “NAEYC”
Vivim la societat de la informació gràcies a les NTIC.
Per a adaptar-se a aquesta societat, al canvi que implica, la gent necessitem estar en una adaptació constant, doncs les NTIC, abancen a un ritme molt ràpid.
Podem dir que els xiquets i xiquetes d’avui en dia tenen molt asumit l’ús de les NTIC, però açò no és prou. Cal tenir en compte l’ambient en el que es troba el xiquet i els estímuls que recibeix tant per part dels pares, de la familia, dels mestres, companys...
Les NTIC actualment s’utilitzen molt a les aules ja des d’infantil, i per aquest motiu hi ha aspectes que cal conèixer a l’hora d’utilitzar-les: es passa d’una relació de dependència a una relació autònoma, amplia els àmbits de relacions personals, millora la destreça motriu, millora de la qualitat d’ensenyament i hi ha una estimulació del coneiximent verbal. Les NTIC ajuden a promoure l’aprenentatge dels xiquets i les xiquetes.
Podríem dir que per a les persones adultes, els ordinadors són una cosa més o menys nova, però que per als xiquets no és res nou i estrany, forma part de la seva vida, com una cosa més. Per aquest mateix motiu en el llibre es proposa que els ordinadors no deurien estar en una aula especialitzada, sinó en l’aula on ells es troben seguit, el que suposaria una reorganització de l’espai, del temps escolar i de la metodología.
És molt important que el/la mestre/a elegisca bé el software que va utilitzar a la seva aula, ja que aquest enriquirà el contingut del currículum, amb activitats i conceptes. El software reflexarà la diferència en l’aula i la comunitat i promourà valors socials positius.
Com ja sabem el paper del mestre/a és molt important en les NTIC. Però seran els/les alumnes els qui de manera autònoma i activa construiran el seu propi coneiximent. El/La mestre/a, a més a més d’elegir el software i observar quin ús li donen els xiquets, farà ús de les seves propies aplicacions i material.
Hem de saber que no tots utilitzen per igual les NTIC, per exemple les xiques i els xiquets i xiquetes de minoria ètnica, les utilitzen més poc. Llavors el/la mestre/a, haurà d’intentar que tots els xiquets i xiquetes tinguen les mateixes oportunitats per utilitzar les noves tecnologies.
En definitiva, cal utilitzar les NTIC com una eïna de treball. Per a això els/les mestres ens hem de formar per a saber com s’utilitzen. Si sabem com treballar en elles podrem elaborar i buscar material que siga significatiu i útil per als nostres alumnes.
Per a aconseguir-ho cal que el professorat s’esforce per a aprendre i que es recolcen entre ells.
Vivim la societat de la informació gràcies a les NTIC.
Per a adaptar-se a aquesta societat, al canvi que implica, la gent necessitem estar en una adaptació constant, doncs les NTIC, abancen a un ritme molt ràpid.
Podem dir que els xiquets i xiquetes d’avui en dia tenen molt asumit l’ús de les NTIC, però açò no és prou. Cal tenir en compte l’ambient en el que es troba el xiquet i els estímuls que recibeix tant per part dels pares, de la familia, dels mestres, companys...
Les NTIC actualment s’utilitzen molt a les aules ja des d’infantil, i per aquest motiu hi ha aspectes que cal conèixer a l’hora d’utilitzar-les: es passa d’una relació de dependència a una relació autònoma, amplia els àmbits de relacions personals, millora la destreça motriu, millora de la qualitat d’ensenyament i hi ha una estimulació del coneiximent verbal. Les NTIC ajuden a promoure l’aprenentatge dels xiquets i les xiquetes.
Podríem dir que per a les persones adultes, els ordinadors són una cosa més o menys nova, però que per als xiquets no és res nou i estrany, forma part de la seva vida, com una cosa més. Per aquest mateix motiu en el llibre es proposa que els ordinadors no deurien estar en una aula especialitzada, sinó en l’aula on ells es troben seguit, el que suposaria una reorganització de l’espai, del temps escolar i de la metodología.
És molt important que el/la mestre/a elegisca bé el software que va utilitzar a la seva aula, ja que aquest enriquirà el contingut del currículum, amb activitats i conceptes. El software reflexarà la diferència en l’aula i la comunitat i promourà valors socials positius.
Com ja sabem el paper del mestre/a és molt important en les NTIC. Però seran els/les alumnes els qui de manera autònoma i activa construiran el seu propi coneiximent. El/La mestre/a, a més a més d’elegir el software i observar quin ús li donen els xiquets, farà ús de les seves propies aplicacions i material.
Hem de saber que no tots utilitzen per igual les NTIC, per exemple les xiques i els xiquets i xiquetes de minoria ètnica, les utilitzen més poc. Llavors el/la mestre/a, haurà d’intentar que tots els xiquets i xiquetes tinguen les mateixes oportunitats per utilitzar les noves tecnologies.
En definitiva, cal utilitzar les NTIC com una eïna de treball. Per a això els/les mestres ens hem de formar per a saber com s’utilitzen. Si sabem com treballar en elles podrem elaborar i buscar material que siga significatiu i útil per als nostres alumnes.
Per a aconseguir-ho cal que el professorat s’esforce per a aprendre i que es recolcen entre ells.
dimarts, 17 d’abril del 2007
EL MEU DIA A DIA EN LES TIC
Comence el dia amb les oves tecnologies, doncs és un mòbil qui em desperta (encara que moltes vegades em desperte jo abans que ell perquè tinc por que falle!!). I continue amb el meu desdijuni, un got de llet que calfe en el microones.
Per arribar a la UJI, és necessari fer-les servir, bé amb el tren i després amb l'autobús, bé amb el cotxe i escoltant la ràdio. Una vegada començades les classes, les NTIC són el pa nostre de cada dia, bé són utilitzades per a alguna assignatura o bé per a fer algun treball. (He de dir que molts dies hi ha problemes amb els ordinadors de les classes).
Quan arribe a casa continuen amb mi. Més que res utilitze l'ordinador per a treballar i si el temps em deixa escolte música, cuine (això si amb vitroceràmica) i veig la televisió.
He d'admitir que les NTIC no són sant de la meva devoció però que formen part del meu dia a dia i que de vegades són de gran ajuda.
No les trobe gens atractives, sincerament, pot ser per això em costa molt fer-me a elles i utilitzar-les.
Però tot i això espere que la meva idea sobre elles canvie durant aquest curs ja que com a futura mestra les hauré de fer servir i molt, espere, a la meva classe.
Per arribar a la UJI, és necessari fer-les servir, bé amb el tren i després amb l'autobús, bé amb el cotxe i escoltant la ràdio. Una vegada començades les classes, les NTIC són el pa nostre de cada dia, bé són utilitzades per a alguna assignatura o bé per a fer algun treball. (He de dir que molts dies hi ha problemes amb els ordinadors de les classes).
Quan arribe a casa continuen amb mi. Més que res utilitze l'ordinador per a treballar i si el temps em deixa escolte música, cuine (això si amb vitroceràmica) i veig la televisió.
He d'admitir que les NTIC no són sant de la meva devoció però que formen part del meu dia a dia i que de vegades són de gran ajuda.
No les trobe gens atractives, sincerament, pot ser per això em costa molt fer-me a elles i utilitzar-les.
Però tot i això espere que la meva idea sobre elles canvie durant aquest curs ja que com a futura mestra les hauré de fer servir i molt, espere, a la meva classe.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)